Carta oberta als independentistes (M. Torrents, 2012 - 1a part)

 


Carta oberta a ...  

 

Tota situació

 

Tota situació té les seves arrels en una determinada concepció del món, en una manera de pensar articulada a través de creences, punts de vista, percepcions….que conscientment o inconscientment hem interioritzat i que acostumem a acceptar com a inqüestionables, com a quelcom objectiu, quan de fet són el reflex i la projecció del nostre món psicològic intern.
Contínuament estem alimentant i recreant el “nostre món” i específicament la nostre nació, amb la projecció d’aquest món psicològic i mental interior, configurat, ens n’adonem o no, pel profund procés de colonització que fa segles que té presonera la nació catalana. De fet, com menys ens adonem del paper determinant que la colonització té sobre el nostre psiquisme, més presoners en som. I és aquesta colonització no reconeguda la que ha generat l’escissió psíquica que pateix el nostre poble i que és manifesta en el caos, la confusió i la feblesa de pensament i d’acció en tot allò que té a veure amb les qüestions nacionals.
Per això pretendre canviar el món exterior sense canviar la correlació del nostre món psíquic, sense qüestionar-nos les nostres creences, els nostres punts de vista i les nostres actituds, sense una voluntat decidida d’ancorar la nostra vida en el nostre centre d’integritat interior, està condemnat al fracàs més absolut. D’aquí que els canvis polítics que no van del bracet d’un canvi profund de consciència tornin a reproduir els vells errors, les velles injustícies i els vells límits.
La comprensió i la interiorització d’aquest principi és vàlid arreu, però és inexcusable ara i aquí per tots aquells que volem una pàtria lliure, plena i gloriosa, i és sobretot, inexcusable i imperiós per els qui es postulen com a líders del procés d’independència.
Tots els catalans nascuts i pujats en aquestes províncies en què s’ha esbocinat la pàtria catalana hem estat profundament afaiçonats per una colonització endèmica i una submissió política nacional, que ha modelat el nostre món psíquic interior i el nostre caràcter col·lectiu. La catalanitat, en el sentit més genuí del mot, o sigui de reconeixement i expressió joiosa d’allò que som; la força, l’orgull i l’assertivitat per a ocupar amb absoluta naturalitat el lloc que se’ns ha assignat com a hereus de la nostra nació, són absents en la majoria de catalans. Fins i tot molts dels qui lluiten per la independència tenen pendent l’exercici de mirar-se de fit a fit i adonar-se com tots els aspectes més vitals del seu ésser han estat domesticats, anorreats o escapçats per un llast ideològic desvitalitzador que hem assimilat de grat o per força, i que massa pocs s’han vist en cor de qüestionar.

(1a part. Maria Torrents, 16 febrer 2012)
https://blocs.mesvilaweb.cat/mtorrents/?p=215398

Carta oberta als independentistes. 1a part (Maria Torrents, 2012)


  

[caption id="attachment_273571" align="alignnone" width="300"] People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts' wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) - RTR270BQ[/caption]