Independentistes: 2018

dissabte, 21 de juliol del 2018

TRIUMVIRAT i/o BÀLTICA

TRIUMVIRAT i/o BÀLTICA

COALICIÓ o PARTIT NOU

o VOLUNTAT, ESTRATÈGIA I TÀCTICA DE RUPTURA.

Els principals autors d’aquesta nova Crida Nacional parlen de superar els partits i crear un moviment inspirat en l’SNP, partit hegemònic a l’independentisme escocès

Caldrà veurà si la Crida Nacional per la República aconseguirà superar els partits polítics del independentisme, sense dubte el mapa polític entra en convulsió, veurem com afectarà i qui se’n sortirà de l’actual configuració política independentista: PDECAT, ERC, JuntsxCat, Demòcrates, Primàries per la República de Jordi Graupera i fins i tot la CUP. Veurem com acaba tot.

DIUMENGE, 15 DE JULIOL DE 2018 22:50 H

1986 #CridaNacional a ERC, 2018 #CridaNacional per la República

24

( 4 vots )

COMPARTEIX

URL curta

DOCUMENTS RELACIONATS

Informe de la Fundació Irla sobre la Crida Nacional a ERC (PDF, 1.99 MB)

32 anys després del manifest “Crida Nacional a ERC” on diferents dirigents independentistes feien una crida a la unitat del moviment independentista a l’entorn del partit republicà, es aquest dilluns es presenta una nova Crida Nacional per la República. El manifest encapçalat pels president Puigdemont i Torra parteix de recuperar el moviment de Junts x Catalunya i farà una crida a una nova unitat independentista.

L’1 de novembre de 1986, un article de Josep-Lluís Carod-Rovira al diari Avui va ser el tret de sortida públic del moviment que va articular-se al voltant del manifest de la Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya, el manifest es va publicar el desembre del mateix any i va comptar amb una bona colla de líders independentistes, entre altres, Carod Rovira, Àngel Colom, Quim Monzó, Isabel Clara Simó, Carles Bonet, o l’actual conseller d’educació, Pep Bargalló.

Demà a l’Ateneu Barcelonès és presenta aquesta nova Crida Nacional per la Repúbl

COMUNICAT CDR*bic - Contra les falsedats Llarena, Lamela, Espanya

COMUNICAT del CDR*bic sobre les falsedats i parcialitat del Jutge Llarena i demés judicatura espanyola: (COMUNICAT CDR*bic - Contra les falsedats Llarena, Lamela, Espanya)

Completem la DUI portant-la al Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

LLARENA i ESPAÑA o ESPAÑA i LLARENA, LAMELA, ETC són enemics declarats i contraris del DRET HUMÀ UNIVERSAL NÚM. 14 "El Dret de l'Autodeterminació dels Pobles"

Catalans, ara que s'ha demostrat la falsedat i la inconsistència de les acusacions dels fiscals i jutges espanyols, Lamela, Llarena i altres, és l'hora de contraatacar judicialment els enemics de Catalunya, els malfactors que volen mantenir empresonat el nostre Poble, els líders espirituals de la violència perpetrada contra la nostra gent l'1 d'octubre a cops de porra i després fins avui mateix amb denúncies, multes, acusacions gravíssimes, presó injusta contra persones innocents, bones, nobles i responsables, que mantenen empresonats i segrestats amb odi, mentides, humiliacions, venjança i injustícia els nostres capdavanters nacionals i democràtics.

Reforcem-nos de clarividència i determinació. Descobrim el seu engany, jutgem-los i expulsem-los de Catalunya.

Que marxin les forces d'ocupació: fiscals, jutges, tribunals espanyols, policies, delegats de l'estat espanyol, polítics colonitzadors.

Què esperem a portar els manuscrits de les actes de la DUI CATALANA del 27 d'octubre del 2017 al Tribunal de Dret Internacional de la Haia?

CDR*bic

Catalans, ara és l'hora de contraatacar judicialment.   Què esperem a portar els manuscrits de les actes de la DUI CATALANA del 27 d'octubre del 2017 al Tribunal de Dret Internacional de la Haia? 

LLARENA i  ESPAÑA o ESPAÑA i LLARENA, LAMELA, ETC  són enemics declarats i contraris del DRET HUMÀ UNIVERSAL NÚM. 14  "El Dret de l'Autodeterminació dels Pobles"

DESPRES LA PROCLAMACIÓ: PDCAT NOU blocar l’agenda política de Pedro Sánchez si la repressió continua

L'objectiu del partit ha de ser fer ‘efectiva’ la república de forma ‘immediata’ després que es va proclamar ‘l’estat independent en forma de República’ el 27-O, d’acord amb el resultat del referèndum de l’1-O.

Debat viu a les ponències: la via unilateral als estatuts
El debat de les ponències ideològica i política és ben viu. Ahir a la nit es va aprovar una esmena promoguda pels crítics que estableix que l’objectiu del partit ha de ser fer ‘efectiva’ la república de forma ‘immediata’ després que es va proclamar ‘l’estat independent en forma de República’ el 27-O, d’acord amb el resultat del referèndum de l’1-O. El comitè de la direcció, però, tenia prou suport per dur-la al plenari i tots els associats inscrits hauran d’acabar decidint si li donen el vist-i-plau.

La nova direcció del PDECat que surti de l’assemblea tindrà un nou mandat per a regir l’actuació dels diputats al congrés espanyol: haurà d’aprofitar l’aritmètica parlamentària per a blocar l’agenda política de Pedro Sánchez si la repressió continua. En la comissió que debat la ponència política, ha estat transaccionada l’esmena que advocava per fer servir la força del partit en les institucions per a treballar per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats, la fi de la repressió, l’exercici del dret d’autodeterminació i la creació de la República catalana.

Durant el debat, el senador Josep Lluís Cleries ha defensat la necessitat que el partit actuï d’aquesta manera a Madrid, segons diverses fonts presents, i ha estat molt aplaudit. L’esmena, promoguda per Aleix Sarri, assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa, i avançada per VilaWeb, arriba després d’haver facilitat el PDECat la investidura de Sánchez sense cap contrapartida concreta a banda fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa amb la moció de censura. L’actuació del PDECat al congrés espanyol, arrenglerat amb la línia moderada que representa Marta Pascal, és un dels temes que ha generat més debat intern. La iniciativa introduïda també remarca que l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats ha d’estar fora de tota negociació política perquè és una ‘obligació’ de l’estat espanyol.

D’altra banda, ha estat igualment incorporada a la ponència una altra esmena que estableix que cada municipi haurà de valorar ‘de forma sobirana’ com es presentarà a les eleccions municipals. En les ciutats de més de 20.000 habitants, si és complicat que hi guanyi l’independentisme, es plantejaran la constitució de llistes unitàries i la participació en ‘processos de primàries transversals.’

Debat viu a les ponències: la via unilateral als estatuts
El debat de les ponències ideològica i política és ben viu. Ahir a la nit es va aprovar una esmena promoguda pels crítics que estableix que l’objectiu del partit ha de ser fer ‘efectiva’ la república de forma ‘immediata’ després que es va proclamar ‘l’estat independent en forma de República’ el 27-O, d’acord amb el resultat del referèndum de l’1-O. El comitè de la direcció, però, tenia prou suport per dur-la al plenari i tots els associats inscrits hauran d’acabar decidint si li donen el vist-i-plau.

Pel que fa a la ponència organitzativa, el plenari també haurà de votar si manté als estatuts la no renúncia a la via unilateral en el preàmbul. Tot i que el comitè redactor de les ponències n’havia tret l’esment, les bases han empès per introduir-la, tal com estava als estava als estatuts fundacionals. A més, en comissió s’ha aprovat que l’assemblea per a la renovació de càrrecs es reuneixi cada quatre anys, i que cada dos es replantegi el debat ideològic, segons ha explicat el coordinador del congrés, David Font. La direcció, però, haurà de fer un informe de gestió cada dos anys i, si no obté el 50% dels vots, haurà de convocar el congrés per sotmetre els càrrecs a votació. També es discuteix si els consellers comarcals han de ser elegits en primàries i, els diputats provincials, en una assemblea formada pels càrrecs electes dels municipis corresponents. En comissió, els sectors renovadors han aconseguit que prosperi una esmena que ho instaura, però la votació ha estat prou ajustada perquè el comitè redactor la porti igualment al plenari, que haurà de prendre demà la decisió definitiva.

EL PDCAT, el 27 d'octubre, el 1r d'octubre, en aquest ordre.

Afegeix la llegenda

EL PDCAT, el 27 d'octubre, el 1r d'octubre, en aquest ordre.

Aprovada una esmena per a fer efectiva la República
El debat en comissió de les esmenes va començar ahir i s’allargarà durant tot el dia. Quant a la ponència política, a la nit ja es va aprovar una de les esmenes promogudes pels crítics, que reclamen que el partit assumeixi com a objectiu fer efectiva la República i que no es descarti la via unilateral. En concret, la iniciativa que va prosperar referma els principis fundacionals del PDECat i estableix que, després de la declaració del 27-O i del referèndum de l’1-O, el partit té com a objectiu ‘fer efectiu aquest estat independent de forma immediata, fent efectiva la República catalana.’ Era un text que havia arribat amb el suport de les assemblees territorials del Baix Besòs, Sant Andreu i el Vallès Oriental. Els sectors renovadors també han promogut una esmena marc per a consagrar la confluència amb el moviment de Puigdemont, tot i que n’hi ha més d’una en aquesta línia. El partit discutirà igualment si ha de fer servir el seu pes al congrés espanyol per blocar l’agenda de Pedro Sánchez si continua la repressió. El debat de la ponència organitzativa és ben viu: n’han presentades 543.

MARTA PASCAL:

El PDECat va obrir ahir l’assemblea amb la incògnita de si Marta Pascal continuarà o no a la direcció. La coordinadora general no va cedir a les pressions Carles Puigdemont, Jordi Turull i Josep Rull: ni va fer el pas al costat que li demanaven ni va donar el vist-i-plau al ja anomenat ‘pacte dels Lledoners’. L’acord, que s’havia tancat dijous al vespre entre tots els sectors, segons fonts coneixedores de les negociacions, incloïa que David Bonvehí fos el nou president del partit, que Míriam Nogueras en fos la vice-presidenta, que no hi hagués secretari general i que Pascal formés part de l’executiva però sense mantenir el càrrec. La proposta contemplava que una comissió en què hi hauria Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig, entre més representants del partit, pilotés la confluència cap a la Crida Nacional per la República i assumís, per tant, el pes de les decisions polítiques estratègiques. Pascal el va refusar ahir durant tot el dia.

Malgrat això, en arribar al Palau de Congressos de Catalunya, on es fa el congrés, va dir que no hi havia ‘res trencat’ i que ‘continuaven les negociacions’. Els sectors de Turull i Rull han prioritzat en tot moment un acord amb Pascal, fins al punt que la presentació d’una candidatura alternativa ha estat sempre condicionada al fet que s’enroqui. Si persevera en l’intent de mantenir-se en el càrrec, hi haurà una candidatura alternativa. Tanmateix encara hi ha temps per a negociar. El termini per a la presentació de les llistes s’acaba demà al matí.

Pascal: ‘els errors són meus, els èxits són de tots’
La presó dels Lledoners va tornar a convertir-se ahir en el nucli de les negociacions entre la direcció i els crítics. Al matí, Pascal va anar a reunir-se amb Rull i Turull però va refusar l’acord, segons coneixedors de les converses. A la tarda, abans d’arribar a l’assemblea, hi van ser els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, a més de Mercè Homs, del corrent Moment Zero. Tots tres hi van arribar plegats i es van deixar fotografiar amb Xavier Trias. Era una imatge que ho explicava tot: la unitat dels sectors més importants del partit, alineats amb Carles Puigdemont, contra l’atrinxerament de Pascal. Durant el seu informe de gestió, a porta tancada, la coordinadora general va tornar a advocar perquè el PDECat s’afegís a la Crida Nacional de la República, però va al·legar que ho fes com a ‘partit fort’. Són dues coses que Pascal veu compatibles. ‘Els errors són meus, els èxits són de tots’, també va dir. El coordinador organitzatiu del partit, David Bonvehí, i el responsable d’Acció Política i Estratègia Municipal, Ferran Bel, van completar l’informe. Curiosament, i malgrat la tensió interna evident, només va hi va haver una sola intervenció a l’auditori.

Mas no es pronuncia
Trias, que presideix la mesa del congrés, va demanar ‘generositat’ i ‘cohesió’. L’ex-batlle de Barcelona va admetre la complexitat que significa tenir dirigents a l’exili, a la presó, i una direcció que ha gestionat el partit durant dos anys complexos i marcats, del començament, per un congrés fundacional convuls. Va ser el segon a intervenir a l’assemblea, després de David Font, el coordinador del congrés. El president de la Generalitat, Quim Torra, havia d’inaugurar-la, però va caure de l’agenda, en un símptoma evident de les dificultats internes que viu el PDECat. Tampoc no és previst que hi intervingui Puigdemont. Artur Mas no va assistir-hi ahir, però té previst ser diumenge a la cloenda, segons fonts pròximes a l’ex-president de la Generalitat. Mas, de fet, ha evitat de pronunciar-se públicament sobre la guerra interna per la direcció.

LLAÇOS GROCS per la Independència de Catalunya i la llibertat dels capdavanters independentistes.

Cinc membres del CDR de Sentmenat són citats a judici per haver pintat llaços grocs

Són acusats d'un delicte lleu de coaccions

Els fets van passar el 26 de maig, quan alguns veïns van pintar llaços grocs en uns quants espais públics de Sentmenat per reivindicar l’alliberament dels presos polítics. Per al CDR de Sentmenat, ‘els llaços grocs s’han convertit en un símbol de llibertat a causa de l’empresonament dels líders sobiranistes. No són en cap cas una arma d’intimidació ni de coacció contra ningú’.

A més, els activistes també denuncien que un delicte lleu de coaccions consisteix a ‘obligar algú amb violència a executar una conducta en contra de la seva voluntat’. Per això defensen que l’acusació és ‘totalment falsa’. En el comunicat de denúncia acaben: ‘Quin demòcrata pot sentir-se coaccionat per un llaç groc?’

Per: Redacció

21.07.2018 16:59

Favorit

Sense anuncis

Cinc veïns de Sentmenat (Vallès Occidental), són acusats d’un delicte lleu de coaccions per haver pintat llaços grocs al carrer del domicili de la regidora socialista Montserrat Rueda, qui els va denunciar. El judici serà el 26 de setembre i s’enfronten a una pena de multa d’un a tres mesos de presó i a ser marcats amb antecedents penals.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

divendres, 20 de juliol del 2018

PARTITS REPUBLICANS o estavellament dels que no ho siguin

Ferran San José Laporte No n'encerten ni una. A les últimes eleccions, JuntsXCatalunya va ser la primera llista més votada del bloc republicà. Fa anys que escolto, llegeixo "encuestas" on el que era CDC, més tard CIU, perdien i perdien les eleccions. I resulta que el President Pujol va governar vint-i-tres anys... amb tres majories absolutes! I el President Mas va ser la llista més votada en totes les eleccions que es va presentar. I sí, en les dues primeres, una majoria alternativa li va fer passar a la oposició (Telva Arrimadas, li sona?). I ara vinga a fer enquestes amb partits de la vella autonomia quan tots,
TOTS, bé, uns quants "periodistes" encara no s'han assebentat, que des de la Diada del Referèndum Nacional d'Autodeterminació, el gloríos 1 d'octubre del 2017 (algú ja ha pensat en fer aquesta dia la nostra segona Festa Nacional?) tot ha camviat. Ja no hi han partits autonomistes. Hi han partits republicans. I qui no ho vulgui veure-ho, s'estavellarà.

Tots aquells que hem estat dècades votant partits autonomistes i ara votem partits republicans ho tenim molt però que molt clar. I si els vells partits autonomistes no se n'assabenten, allà ells. Els altres, els que es diuen constitucionalistes, ja seran republicans quan la República de Catalunya esdeveingui el nou estat de l'Europa del sud. Ves quin remei tindran!

Victor Jose Botellero Solano Ha de seguir así, y que los partidos que quieren formar la República catalana actúen con inteligencia y consigan lo que el pueblo catalán le exige que es el derecho ser un país, Visca Catalunya Lliure.