Contra la nostra llengua, més del mateix.

Fa uns dies, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, acceptant parcialment el recurs presentat per dos diputats del grup popular, va retallar el decret de la Generalitat Valenciana que regula l’ús del català en l’administració. Així, desactiva onze articles del decret que prioritzen el català en les comunicacions entre treballadors públics i ciutadans entenent que “ignora la realitat plurilingüe” del País Valencià.

A més, els magistrats consideren que la documentació emesa per la Generalitat en català sols té validesa en el País Valencià i perquè tingui validesa en altres comunitats ha de ser traduïda al castellà encara que s’adreci al Principat o a les Illes Balears, per molt que formin part “del mateix àmbit lingüístic”. La raó que esgrimeixen: “Amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es pugui mantenir sobre el valencià o català, fins i tot en la tesi que una i altra llengua cooficials a les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i València formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que  del punt de mira de la filologia el valencià i el català siguin la mateixa llengua, o fins i tot encara que s’admetés sense matisos que científicament són la mateix cosa i no unes llengües similars –aquesta sala no es defineix en aquest punt– es jutja que el decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la constitució, a més de no respectar el principi de jerarquia dins el subsistema normatiu autonòmic valencià.”

Queda clar, per tant, que el castellà és la llengua primera, la respectable, l’hegemònica, la constitucional i la impertorbable; la que s’imposa, en una paraula. Que les altres llengües parlades a l’estat no són més que deixalles conflictives que cal tenir prou sotmeses perquè no pertorbin la llengua primera ni els seus parlants. Per això, que es judicialitzi el català fins a l’exasperació, fins que s’ofegui; fins que als catalanoparlants els fugin les ganes d’exigir. Aquesta és l’ordre que segueixen els partits dits constitucionalistes. Talment.

Un altre exemple d’aquesta judicialització que sempre dóna bons resultats a la llengua que s’imposa, la castellana: la jutgessa Eila Soteras Garrell, magistrada suplent del Jutjat Contenciós número 8 de Barcelona, va llevar una multa a una conductora per aparcar indegudament en una zona de càrrega i descàrrega al·legant que el senyal vertical que advertia la prohibició  només estava escrit en català. La sentencia és ferma, com l’apologia de la ignorància que transpua.

19 de juliol de 2018    DRETS SOCIALS I LINGÜÍSTICS, EL PAÍS I ELS PAÏSOS    0 comentaris   

LA JUDICIALITZACIÓ DEL CATALÀ