Dimarts, 29.3.2011. 05:00 h
Francesc Ribera 'Titot' líder de Brams i militant de la CUP
Brams prepara el seu retorn després d'anys de silenci amb un nou disc Oferta de diàleg, que sortirà a la venda el 12 d'abril. Coincidint amb l'avançament de la Cançó pirata somali directe!cat conversa amb el seu líder i militant de la CUP, Francesc Ribera, Titot, que lamenta el buit mediàtic que va patir el grup durant els 15 anys d'existència en contrast amb la repercussió del seu comiat. 'Ens van pagar un enterrament de luxe', ironitza. En l'entrevista, també valora la situació de l'independentisme i, amb perspectiva, celebra que la CUP decidís no presentar-se a les eleccions del 28-N. Tot i respectar els que ho intenten, recela que la independència pugui proclamar-se des d'un Parlament depenent d'un poder autonòmic que pot ser suspès 'prement un botó' per l'Estat espanyol. Malgrat reconèixer que és un procés lent, defensa que la independència vingui de l'àmbit municipal a partir 'd'una assemblea formada per centenars de persones, sense lligams amb la legislació espanyola'.
Quan us vau acomiadar, al concert Sempremés del 2005, vau dir: 'Avui, venint a un concert, portant samarretes amb eslògans i lluint estelades, no hem fet res; la llibertat només s'aconsegueix lluitant i militant, i haurem de lluitar pocs dies, perquè la victòria ja s'acosta'. Per què cal tornar a fer concerts?
Bàsicament, perquè ens ve de gust. Aquest és el motiu principal. Com que vam plegar perquè ho vam decidir nosaltres, sempre vam pensar que teníem la porta oberta per tornar quan volguéssim. Quan et fan fora d'un lloc, és lleig tornar-hi. Però si ets tu qui en marxes, sempre pots pensar en el retorn. No crec que s'hagin de donar més explicacions, i més quan som un grup que no regalen el nostre CD amb els diaris, ni passen les teves cançons a la ràdio... És a dir, que no t'has d'empassar Brams sí o sí. No crec que el nostre retorn pugui molestar a ningú, perquè no envairem cap espai de ningú altre.
Vau deixar els escenaris en el vostre moment més àlgid?
Malauradament, vam ser coneguts el dia que vam plegar. La setmana que vam plegar, vaig fer més minuts a TV3 que durant els 15 anys anteriors. Ens van pagar un enterrament de luxe! El gran moment de Brams va ser el de l'endemà d'haver plegat.
Molts mitjans espanyols, quan parlen de grups que ara triomfen com els Manel, destaquen que tot i cantar en català, 'no estan polititzats'. Com ho valoreu?
Havien de passar uns anys i s'havia de trencar l'estigma del rock català. El que va passar amb els primers grups va ser una cosa que va fer emprenyar molt als crítics de premsa: que van triomfar sense el seu permís. La crítica es va trobar amb un fenomen de masses del qual no s'havia assabentat. I això els va emprenyar molt, perquè si triomfaven sense que ells ho sabessin, quina feina se suposava que feien? Llavors va ser quan, amb la col·laboració d'algun músic ressentit, es va acusar els grups de rock català de viure de subvencions, un raonament ultraprovincià. Aquest cicle s'havia d'acabar perquè pogués sorgir una nova generació que beneïssin els crítics. De cop, queda bé escoltar un grup. Si tens la sort de ser aquest grup, doncs fas 'bingo'.
Això també passa amb els grups antisistema.
Passa amb tot. Ara queda bé que t'agradi segons què. Si vols que un disc t'agradi perquè queda bé, i l'escoltes amb aquest pensament, ha de ser molt dolent perquè no t'agradi. Amb això hi hem de jugar tots.
En el context de crisi actual, pot ser que hi hagi hagut una revifalla de la cançó d'autor, de grups de hip-hop i de rock radical més contestatari?
La cançó d'autor necessita menys infraestructura. Els grups de rock no els acabo de veure, de cantautors sí, com el Feliu Ventura o el Cesk Freixas, Pau Alabajos, Jordi Montañez..., que s'han forjat a base de fer casals. És una feina de picar pedra. De grups no ho veig tant, pensava que quan vam plegar hi hauria algun tipus de relleu, però no.
A l'últim concert, us vau acomiadar dient a la gent que estava bé anar a concerts però que també calia militar. Es va entendre el missatge?
Sempre havíem dit que calia mobilitzar-se, no vam dir res de nou. I no crec que una cosa tingui a veure amb l'altra, però mai hi havia hagut tanta gent independentista. Els que portem anys a la trinxera i ens ho mirem amb perspectiva, veure un milió i mig de persones al passeig de Gràcia és un fet que fa anys era impensable. Abans tot el que vam fer, ho vam fer malament: quan tot anava bé, t'escindies, et barallaves per no-res... Alguna cosa deu haver passat.
En la seva faceta de membre de la CUP, i vist amb perspectiva, va ser encertada la decisió de la CUP de no presentar-se a les eleccions del 28 de novembre?
Només hi hauríem faltat nosaltres! No sabrem mai si ens hauria donat més projecció o ens hauria suposat un gran desgast i acabar sent el partit independentista amb menys vots. Jo defensava que no ens havíem de presentar pensant que trauríem un parell o tres de diputats, quan encara no hi havia ni Reagrupament, ni consultes, ni Solidaritat. Més tard, Carretero ens va fer arribar la filtració que ens donaria suport si nosaltres ens presentàvem. A les municipals tindrem 80 candidatures d'un total de 960 pobles: qui hauria anat al Pallars a fer campanya?
« Tot el que està passant a Solidaritat, a l'esquerra independentista ja fa anys que ens va passar »
La CUP no té prou gruix encara?
L'esquerra independentista ha comès molts errors i estem escarmentats. Els moviments polítics tenen edats, tot el que està passant a Solidaritat a nosaltres ja fa anys que ens va passar. És un estat pueril dels moviments que costa de superar. La cohesió interna és una cosa bastant inestable, però si hi ha un contingut molt fort qui mana és el contingut.
« Som la principal fàbrica ideològica del país »
Hi ha un trencament generacional dins de la CUP? A la llista de Barcelona, per exemple, cap candidat supera els 45 anys d'edat.
Veterans som els que vam entrar a l'MDT l'any 1985 i 86. D'aquesta altra gent en queda molt poca. Quan ERC es va partir, tots els partidaris de Puigcercós, el 80 o 90%, eren gent que havia passat per l'Esquerra Independentista (EI). L'EI ha generat militants a ERC, CiU, ICV al PSC fins i tot. Som la principal fàbrica ideològica del país.
Com és que no aconsegueix conservar els quadres?
És una cosa molt precària a nivell d'infraestructures. Tenim prohibit demanar crèdits per a les campanyes electorals, perquè no volem deure res a ningú. Perquè si has de tornar diners, has de mantenir una sèrie de càrrecs per força. Jo no ho critico, però el fet de deure diners distorsiona la teva acció política. Quan la teva gent es dedica a fer acció política després de treballar, no pots pretendre tenir la infraestructura dels altres.
Als regidors de Vic i Vilafranca del Penedès, per exemple, se'ls va oferir d'entrar a l'equip de govern. Sense tenir cap lligam hipotecari, haguessin pogut entrar-hi i mirar de canviar les coses.
Jo en aquell moment militava a Vic i vaig aconseguir que no s'entrés al consistori. Ens oferien la regidoria de Joventut i a més es feia un front contra Josep Anglada. Així aconsegueixes que tothom que no estigui d'acord amb el que es fa a l'Ajuntament estigui obligat a votar un racista! Al maig, a Berga, no entrarem a l'ajuntament si no tenim majoria absoluta.
Aquesta postura d'estar sempre a l'oposició, no és una postura massa còmoda?
No podem governar amb algú que té un model de ciutat antagònic al nostre, ja es digui PSC, CiU, ERC o ICV.
« Per nosaltres hi ha dos models de ciutat: el nostre i el de tots els altres »
D'aquesta manera, però, es pot caure en la col·laboració indirecta per perpetuar aquest model antagònic?
O t'arrisques a que et digereixin. Nosaltres presentem pressupostos alternatius, treballem molt. Els regidors que han estat aquesta legislatura a Berga han fet més feina que la resta de partits de l'oposició des de l'any 79. Ara existeix un autobús urbà a Berga perquè el vam proposar nosaltres. La resta de l'oposició es passa els quatre anys desgastant. Per nosaltres hi ha dos models de ciutat: el nostre i el de tots els altres. No té massa sentit pactar un model de ciutat amb algú que té un model oposat.
A les eleccions municipals, el PSAN torna a reeditar la participació a Solidaritat. Com ho valoreu en tant que Josep Guia ha estat un referent intel·lectual de l'esquerra independentista?
Ens havien dit que l'acord era només per a les autonòmiques. Ara ens trobem en el cas que es presenten en llocs on hi ha la CUP. No està gaire ben vist. En un primer moment, la jugada estava ben justificada perquè amb l'acord, Solidaritat prenia com a marc els Països Catalans i era en unes eleccions on nosaltres no jugàvem. Ara, a València, Solidaritat no crec que es presenti, i en canvi sí que ho farà a llocs on hi ha la CUP, en contra del que van prometre. Nosaltres ens podríem presentar a les Illes, però no ho fem perquè no hi faríem res més que perjudicar.
Solidaritat havia dit que no tenia com a objectiu fer competència allà on hi havia representació independentista.
A Berga, per exemple, van venir a parlar amb nosaltres i ens van dir que no tenien programa, només volien parlar de llocs a les llistes i els vam haver de dir que a casa nostra la cosa no va així. La feina la tenim per aconseguir gent que s'hi fiqui perquè és una feinada, fem relleus perquè el ritme de treball és molt difícil d'aguantar! Del 5 al 10 de la llista hi va la gent disposada a estar-se durant un, dos o tres anys pencant molt dur. La gent que va a l'ajuntament no va a aportar la seva opinió, sinó a portar el que es treballa prèviament en assemblea.
Té recorregut l'organització de la CUP un cop deixa enrere les fronteres dels municipis?
No entenem el treball municipal com una cosa que sigui de tercera divisió. Si algú vol provar que el Parlament proclami la independència, que ho faci. Si funciona, jo aniré al seu darrera, perquè aquesta festa no me la vull perdre! Però no crec que passi, ja que hem de pensar que encara que es digui Parlament de Catalunya, el que és realment és una institució espanyola que ens van donar perquè penséssim que ens governàvem nosaltres. Ara, quan a Madrid s'ensumin que la independència té alguna possibilitat, premeran el botó i l'autonomia s'haurà acabat. Si hi ha la remota possibilitat que això passi, tres mesos abans el Parlament deixarà d'existir.
« El marc on hi ha d'haver la institució que proclami la independència és el municipal »
Si la CUP només se centra en l'àmbit municipal, cal una nova eina que aglutini l'esquerra independentista a nivell de país?
No. Per nosaltres el marc on hi ha d'haver la institució que proclami la independència és el municipal. Ha de ser una creació d'una assemblea formada per centenars de persones, sense lligams amb la legislació espanyola, que actuï lliurement i que declari la sobirania de Catalunya. El treball municipalista de la CUP no es perdrà. Ens hem estavellat molts cops com per tornar a caure en l'error d'anar ràpid per assolir la independència. I si algú creu que nosaltres anem molt lents, que s'hi sumi, que hi ha feina.
Maite Aguilera, Bernat Ferrer, Albert Forns i Jordi Riba
El proper 14 d’abril la Clàudia Pujol, directora de la revista “Sàpiens", presentarà a Manresa el llibre "Qui és Macià?", de Joaquim Aloy. 
Qualsevol periodista sap que el millor editorial d'un periòdic no és l'escrit sinó la portada. I El Periódico d'avui n'ha fet una d'històrica. El que era el diari més popular de Barcelona (fa anys) obre a tota pàgina amb una editorial de portada contra les consultes sobiranistes. El recurs de posar a portada una editorial és molt extraordinari. Passa molt poques vegades i denota que al tema tractat se li dóna una importància molt trascendental.
17
( 37 vots ) 
( 20 vots ) 
