vicent | divendres, 8 d'abril de 2011 | 15:06h
He estat una bona estona mirant d'entendre el perquè d'una posició tan dura i insòlita. I se me n'acuden unes quantes:
-1) És el diari del PSOE i de l'Hereu. Ho ha estat sempre però ara ho és, a més, a la desesperada, agafant-se als darrers claus que troba. I no hi ha hagut cap batlle en tot Catalunya tan contrari a les consultes com el del cap i casal.
-2) Se li estan menjant el mercat a mos rodó. El factor diari bilingüe-màxim nombre de lectors en català passarà en unes setmanes a La Vanguardia. El factor jove, irreverent, se l'emporta l'Ara. I amb el ressorgiment de l'Avui, que ells esperaven que desapareguera, sembla que l'espai social al qual adreçar-se encara se li fa més curt.
-3) Finalment. Com que a més és un diari en quebra, que ningú no vol quedar-se ni debades han de cercar un nínxol minoritari on fer-se fort i sembla que intenten que aquest nínxol siga el de ser 'el diari dels espanyols de Barcelona'. La darrera campanya publicitària ho començava a insinuar i amb aquesta portada sembla que ho confirmen. Ignore si hi ha negoci en això. I encara ignore més si amb aquest canvi guanyaran més lectors que no en perdran. Avui, per exemple, ja n'he vist uns quants dels seus lectors jurar que no el tornaran a comprar mai més...
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 2
- I el subdirector,marcel campa | divendres, 8 d'abril de 2011 | 16:20hsi no m'erro, és l'Albert Sàez! Què hi fas aquí, Albert?!?
- Prou, síperemerono | divendres, 8 d'abril de 2011 | 16:08hUna anàlisi, a parer meu, prou encertada. Factor isolament, pèrdua d'espai, fer-se fort en un ninxo. I jugar la carta, sempre seran a temps de canviar -LA VANGUARDIA també, quan la independència sigui un fet -com força altra gent, jugar la carta, deia, d'optar per Espanya clarament, desvergonyidament, i en català i en castellà.
De tota manera, penso que no és una mala jugada, des de la seva òptica.
Pere Meroño